Quan vam conèixer el tàndem de Gallina de Piel Wines, David Seijas i Guillem Sanz, vam quedar fascinats de la creativitat i la sensibilitat desbordant.
Ja feia uns anys que l’ex-sommelier del Bulli, reconegut com un dels millors sommeliers d’Europa, abanderava un projecte que tenia diferents vins al mercat.
Però de seguida vam percebre que tot plegat era diferent a d’altres cellers, bodegues, enòlegs i demés que havíem conegut.
David Seijas havia absorvit innovació i creativitat durant 10 anys intensos al Bulli, i aportava el seu tarannà personal al projecte, dotant-lo d’un to de marca tan propi com ell mateix: amb sensibilitat i el punt de “gamberrisme” o trapelleria just que et fan riure.
Gallina de Piel s’havia anat consolidant i comptava amb la comunicació com una de les potes fonamentals del projecte, a través de diversos professionals especialitzats en diferents àrees: xarxes socials, relacions públiques i fotògrafs.
Comunicar el valor diferencial del projecte era la clau. Alinear en un mateix posicionament tots els actors que intervenien en la comunicació, també.
Així que els vam proposar una sessió de reflexió estratègica per tancar el posicionament, alinear el relat i facilitar un full de ruta per a totes les persones que participàvem en la comunicació.
A la sessió vam alinear el posicionament, els atributs clau que havien de ser percebuts i els territoris de marca sobre els quals pivotarien qualsevol acció de comunicació. Hi van participar tant l’equip de Food&Media, responsables de les xarxes socials; com l’equip de Dilobienalto. Així que vam sortir alineats en el havíem de projectar en cadascuna de les accions respectives que fèiem.
Del treball conjunt en va sortir un posicionament clar que vam definir en un Manifesto, apostant per una categoria que ens diferenciava, ens feia sentir còmodes i resumia la nostra manera d’entendre el vi: la #NoBodega. I no era una negació de la bodega tradicional, sinó una manera d’expressar el valor diferencial de tot el projecte.
Des del posicionament, el relat de Gallina es va estructurar de manera pràcticament natural. I així, en van sorgir accions de llançament i comunicació amb una firma Gallina de Piel molt clara, com el llançament de Pinkgall, en què el càtering eren pastissets de la Pantera Rosa, núvols i fins i tot amb la visita del pelut rosat inclosa. O el llançament de l’Espurnes, en una sessió de cotreball amb piscina una nit d’estiu. O quan vam decidir crear la #NoMona amb un Lluc Crusellas, que uns mesos després es proclamaria World Chocolate Masters.
