Entrem constantment a diverses xarxes socials, sovint unes quantes vegades cada dia i, fins i tot, podem entendre que hi estem connectats de forma permanent. Escrivim comentaris, opinem, tornem resposta, compartim fotografies i altres continguts… som sincers o mentim vilment (allà la consciencia de cadascú de nosaltres) i sabem que la resta de persones fan el mateix que nosaltres. Ho podem trobar divertit o avorrit, creure que ens aporta coneixement i valor afegit o entendre-ho com un simple passatemps absurd, però sovint no anem més enllà per plantejar-nos quin lloc ocupem nosaltres en el complex entramat de les xarxes socials.
En aquesta línia ens fa reflexionar el reportatge “La mente social” emès recentment a l’“Informe Semanal” de TVE. S’hi mostra la feina del BIFI (Instituto Universitario de Investigación de Biocomputación y Física de Sistemas Complejos) de la Universidad de Zaragoza, un centre pioner en l’anàlisi de les xarxes socials que, entre d’altres, ha estudiat la propagació de missatges via Twitter en contextos especials com el 15M, les eleccions generals o la reforma laboral.
Des d’aquest centre, el seu director Alfonso Tarancón defensa fermament el concepte de ment global, entenent que les persones es comporten com les neurones d’un gran cervell que és Internet. I si és així, es planteja, és possible que acabi emergint una intel·ligència nova i col·lectiva?
Ara bé, cal anar molt en compte amb la idea de democratització de les xarxes, d’accés sense barreres i en igualtat de condicions. Qualsevol pot accedir a un ordinador o smartphone i publicar, cert, però no tots aquests “qualsevol” aconsegueixen transmetre igual les seves idees a la opinió pública. Yamir Moreno, físic i expert en xarxes socials, afirma al reportatge que la posició de cadascú dins de la xarxa “és molt important a l’hora de veure la seva capacitat de generar cascades d’informació”. Així doncs, alerta amb aquesta falsa democràcia en què no tots els nodes són iguals.
I alerta també amb les relacions personals. La informació es pot manipular i, segons s’apunta el reportatge, la xarxa es pot arribar a controlar usant programes robot i algoritmes automàtics, que permeten predir el comportament de les persones com a ciutadà i com a consumidor. El dubte es troba en fins a quin punt aquests processos automàtics són capaços de fer un correcte anàlisi semàntic i de sentiments.
