L’afirmació que la manera d’entendre els negocis avui no té res a veure amb la de fa deu anys no sorprèn ningú. Però és que també divergeix de com els enfocàvem l’any passat, fa un parell de mesos o, fins i tot, abans d’ahir. Una societat tan canviant com l’actual n’afecta profundament la seva percepció i disseny, i fa que el concepte clàssic de les escoles de negocis i disseny hagi quedat obsolet. Durant molt temps, unes i altres han obviat la necessitat d’interrelació de les seves doctrines i ara, per fi, han començat a descobrir els seus punts en comú.
Aquest canvi de tendència que s’està percebent ens porta a la creació d’un mix que de ben segur servirà per ajudar moltes empreses en la seva constant transformació. Conceptualment estem evolucionant del pla de negoci al model flexible de negoci. Dut a l’extrem, aquest nou enfocament pren forma en el corrent d’emprenedoria Who Needs a Business Plan?, que considera que el cicle de vida del pla de negoci acaba en el moment de visitar el primer client.
La clau de volta d’aquest model flexible torna a ser la famosa innovació, que a moltes empreses només pren cos en èpoques de crisi, quan es fa palès que el seu model de negoci està obsolet. La idea que la innovació és la solució a l’estat de crisi crònica actual és una constant, però a vegades pot portar a equívocs.
En aquest sentit trobem més que recomanable el documental “Design the new business”, un projecte que vol demostrar com el disseny ha adquirit un paper molt rellevant en el disseny del nous negocis. Partint del punt de vista de diferents professionals de la innovació, per una banda planteja la necessitat vital que les empreses disposin d’innovadors i executors (veure el post: Innovadors i executors, un tàndem perfecte) i per l’altra posa de manifest un problema clau per a la majoria de les empreses que aposten per innovar de forma continuada: on s’ha de situar la fase d’innovació dins del procés global de la companyia? qui n’ha de formar part? quin ha de ser el sistema de comunicació que ha de facilitar el seu èxit?
Més enllà d’aspirar a convertir-se en un manual o guia de la innovació, el documental ens proposa un exercici de crítica i debat i ens demana que plantegem i busquem resposta al reguitzell de preguntes que el seu fil conductor ens provoca de forma continuada. Una reafirmació de la frase amb la que un dels protagonistes descriu la seva feina en el procés d’innovació: “Undestanding what the people try to say.”
